Bé, aquesy diumenge vam anar a fer la Canal del Gat (altrament dit de la gata, perquè hi ha molta gata maula suelta...), el secretari molt oportunament ens va portar ben a propet de la zona de l'esllavissada de Montserrat, no sé perquè precisament ens havia de portar per aquella zona perillosa i d'accés prohibit... però la vocal i la follonera el vam seguir, com a fidels ueperas que som.
Un bon esmorzar, un bon vi de bota nova de secretari, que té un gust graro-graro, però boníssim, i coca de vidre... mmmmhhhh.
Feia un vent que ens tombava, clar, com que no pesem gens i estem tan primetes...
Retorn per les escaletes rompepiernas del monestir de Montserrat i compra obligada de mató i mel.
Ja tenim una nova ruta solicitada al secretari, vorejant les agulles cap a l'estació del cremallera, ha promès que ens hi portarà... encara que les seves promeses si són com les de la paella poden trigar un any... juuuu.
Més fotos a l'album...
La follonera que no té massa temps
